16-11-2009
Avui dia 16 de Novembre hem assistit a dos xerrades la primera a tingut lloc a la mateixa universitat on ha vingut la Eulàlia Bosh una professora de filosofia,directora, i autora d'alguns llibres ( plaer de miraro un lloc anomenat escola).
Ha començat la xerrada dient-nos tres espectes que ella creia que la definien clarament.
1. El seu constant diàleg.
2. Molt d'interés per l'educació: Tot el que fa té d'alguna manera o altra interés o utilitat en l'àmbit educatiu.
3. La proximitat que manté amb tots aquests elements.
Seguidament ens ha passat un powerpoint on explicava clarament l'objectiu de la xerrada.
Segons Eulàlia Bosh nosaltres, els educadors, hem de saber que els nens creixen i d'aquesta manera saber-los guiar i aportar informacions perquè ells arribin a ser algú a la vida.
I tot això ho relaciona amb l'entorn, perquè un nen pugui créixer i desenvolupar-se com a persona ho ha de fer en una ciutat, han de formar part d'una ciutat.
Per això els mestres hem de saber de la ciutat que estem vivint, l'hem de conèixer i així alimentar la curiositat dels nens.
D'altra banda Eulàlia lligava molt aquest fet amb l'art, ja que diu que l'art és el gran aliat del mestre.
Per acabar la presentació ens ha ensenyat una foto de la pedra roseta ja que afirma que s'ha de ser un gran lector.
I finalment una fotografía que m'ha sobtat moltíssim però penso que defineix molt bé l'objectiu de la xerrada, és la d'un acomodador de cine ja que deia que abans l'acomodador et portava al lloc del cine que volies veure la peli, després ell s'assentava a l'ultima fila a tornar-la a veure, riure o plorar.
I defineix una mica com hauria de ser el perfecete rol d'un mestre.
Està amb el nen en tot moment costi el que costi saber-lo guiar i acompanyar en el seu camí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada