Seminari 2-VIROLAI.

L'escola on vaig anar el passar Dijous dia 19 de Novembre va ser a l'escola Virolai, aquesta escola està ubicada a la ciutat de Barcelona precisament al barri del Carmel, malgrat està dins de la ciutat està situada en molt bon lloc, ja que té unes vistes esplèndides de tota la ciutat de Barcelona ja que està a dalt d'un petit turó.
La situació sociocultural que l'envolta és de classe mitjana, és un barri obrer de treballadors, l'escola és concertada tot i així té algunes característiques d'escola pública, ja que treballan molt en equip tan nens com professors i d'aquesta manera s'hi respira una gran familiaritat, aquesta familiartitat dóna un cert prestigi a l'escola.
Penso que ha valgut moltíssim viure aquesta experiència i visitar aquest centre, l'escola Virolai és una escola que per a mi és un exemple a seguir, s'implicant moltíssim tots (professors i alumnes), hi ha una gran familiaritat i això facilita les coses, a l'hora d'invertir les classes hi fan de manera molt dinàmica l'alumne a de ser actiu i participatiu, mentre que el professor també ha de ser igual d'actiu i motivar als seus alumnes.
Per acabar una altra cosa que em va cridar molt l'atenció és la GRAN vinculació que tenen els pares amb l'escola, ens van explicar que els pares eren una eina molt important per a l'escola (AMPA), i que sempre havien ajudat en tot moment,estan molt agraïts a l'associació de pares i mares de l'escola.
M'ha agradat molt visitar aquesta escola, ja que m'ha despertat molta il.lusió, m'ha agradat molt la metodologia que s'hi duia a terme i sobretot la familiaritat que s'hi respirava ja que m'ha recordat moltíssim a la meva escola de primària.

Concert de santa Cecília.

El darrer divendres dia 27 de Novembre no vam fer classe de seminari,ja que vam assistir tots al concert de Santa Cecília, el concert era dut a terme pels alumnes de 3r de carrera, exactament de magisteri músical, van cantar cansons de tot tipus, desde lentes i melòdiques fins a mogudes i plenes d'energia passants per cansons totalment populars i típiques cosa que em va fer molta gràcia,ja que feien participar a tot el públic, l'activitat concistia en fer dos grups i començar un cànon on tots hi participaven.

L'acte en sí va està molt bé, perquè ens van fer veure moltes coses, sobretot la familiaritat i el carinyo que havien agafat entre tots ells, el que més em va sobtar va ser quan va sortir a cantar una companya de primer grau d'educació primària, va cantar una versió de Maria Carey que es diu Hero, i hi va fer molt i molt bé, va aconseguir-nos emocionar a tots i totes.

Penso que assitir aques tipus d'actes està molt bé, ja que a tots ens agrada i ens fa desconectar totalment de la rutina, penso que és molt engrascador i tots vam sortir totalment satisfets de l'acte.


Aquí deixo un de les cansons que més em va agradar.

Revista El Guix.

El titol de la revista que hem analitzat s'anomena el Guix, aquesta revista es reparteix mensualment (9 revistes) per mes escolar.
La revista que vam analitzar correspón al número 354.
Fa 32 anys que l'ha van editar per primer cop desde el 1977.
L'editorial és graó i consta de 87 pàgines.
Els col.laboradors d'aquesta revista són: Joan Coma,Isabel Múñoz,Maria Masip,Alícia Cuello... entre d'altres.
Va dirigit a mestres, per tant les seccions són d'opinió, d'escola, territori, comunitat, tema del curs, reflexió i recull.
D'aquesta manera va dirigit a mestres.
La publicitat que mostra es educativa i per això recomana diversos llibres.

ALEMANYA.

L'època del període escolar a Alemanya és el següent.
Comencen l'escola a finals d'agost i acaben a finals de juny.
Fan moltíssimes vacances entre mitg del període escolar que són les següents:
- 2 setmanes a la tardor.
- 2 setmanes per pascua.
- 10 dies per nadal
- 6 setmanes a l'estiu
i fan molts dies festiu de caràcter religiós, el que passa esque depén la regió canvien, com també cavien les vacances de cada any.
L'horari és de matins, de 8h a 13h, avegades fan permanències fins les 16h ja que hi ha pares que treballen i els venen a buscar més tard.

Aquest horari és de les escoles públiques ja que les privades el calendari és completament diferent, ja que també van per tardes, d'aquesta manera molt pares apunten als nens a una privada perquè trevallen per la tarda i no els poden venir a buscar a l'escola.

Uns grans mestres.

Per a mi ,com he dit a moltes intervencions que he fet en aquest bloc,la meva primària ha estat una de les millors èpoques de la meva vida.
Crec que els meus pares no podrien haver tirat uns millors professionals que m' ensenyessin tot el que em van ensenyar, tots els valors de la vida, la familiaritat que s'hi respirava i el carinyo que hi havia.
Penso que per aquesta raó se'm fa dificil triar un professor en concret, ja que recordo tots els professors que vaig tenir duran la primària i d'alguna manera o altre tots em van ensenyar el que ens havien d'ensenyar a la seva manera, i amb unes ganes i un entusiasme que enganxava, i penso que això es el que compte.
Tot i així em centraré amb la darrera mestra de primària, l'Anna Luna, recordo que tots els alumnes que havien passat per les seves mans marxaven de l'escola amb un gust de boca genial, i soposo que és per aquest fet que sempre haviem desitjat tenir-la i finalment vam aconseguir el nostre propòsit al cicle superior, l'Anna va ser la nostre tutora durant 2 anys.
Era una bona mestra en tots els sentits, s'explicava de maravella, les seves classes eren molt dinàmiques i per tant, era molt dificil que ens aburrissim, no tenia favoritismes per res ni per a ningú, ens entenia i comprenia, ens donava carinyo i sobretot ens estimava i ens sentiem estimats.

D'aquesta manera, ella també es sentia estimada per nosaltres, perquè realment es mereixia el nostre carinyo i respecte.
Per a mi és un gran exemple a seguir, i m'encantaria que els meus alumnes tinguessin la mateix impressió de mi, com nosaltres l'hem tingut de l'Anna.

UNA DE LES MILLORS EXPERIÈNCIES VISCUDES.

Recordo perfectament el primer dia que aquella nena, morena, petita, primeta...amb una olor a nenuco que només fan els nens petits va entrar per la porta de l'escola.
Recorda totes les cares i tots els nens d'aquella promosió 1993-2002.
Molts pares estaven insegurs, neguitossos, per molts era la primera vegada que deixaven al nen/a a l'escola, d'altres com els d'aquesta nena no estaven gents nerviosos ja que tenia al pare fent de mestre a la mateixa escola i per tant no era un sacrifici deixar-la en mans d'una amiga i companya de feina.
Ella recorda totes les experiències viscudes entre aquelles cuatre parets, però se'ns dubte la més gratificant va ser el dia de la despedida de 6è, aquells nens deixaven l'escola per enfrontar-se a un cicle superior, la ESO.
Entre plors, 1000 petons i 2000 abraçades entre professors i companys de classe que més que companys van ser i encara ho són, amics.
Però el que més la va omplir va ser el tracte dels professors, de cada un d'ells se'n va endur un trocet...de l'Anna, la Núria, en Joan, la Maria Teresa, la Núria...
i com no dels amics que encara ara li perduren i espera que sigui per tota la vida, la Berta, l'Anna, la Marta, l'Adrià, la Ruth, l'Alexandra, l'Eli, Bernat...
i podria escriure tots els noms que ha anat recordant tota la vida.
Només li queda dir que ha estat una de les millors experiències de la seva vida, que El Dofí l'ha marcat com a persona i li ha ensenyat valors que està segura que cap altre escola li hagués pogut donar.
GRÀCIES DOFÍ:)