Diaria de seminari

La sessió de seminar del dimecres ( dia 28) la vam dedicar a mirar diferents revistes que haviem portat, cadascú portava una revista educativa diferent i després per grups de 3 les analitzavem.
El meu grup vam tractar la revista EL GUIX i ESCUELA I RELIGIÓN.
Les dues revistes eren molt interessants, ja que parlaven de diferents espectes de l'educació.
Totes dues anaven dirigides a mestes i estudiants d'aquesta professió.
Tot i que les dues revistes tenien un mateix objectiu eren totalment diferents, ja que una mostrava l'ensenyança desde un punt més ateu i l'altre parlava més de l'escola religiosa.

La sessió de seminari del divendres ( dia 30 d'Octubre) l'hem dedicat com és de costum a l'actualitat educativa.
La Norma i l'Anna ens han explicat les diferents notícies trobades aquesta setmana, i el tema que ens han proposat debatre era La Generalitat mantendrá el nombre a las vacaciones de Navidad y Semana Santa.
El debat era qui estava a favor de mantenir el nom de vacances de nadal i setmana santa i qui no.
La veritat esque ha estat un tema molt complex que ens ha donat molt de joc per a mostrar les diferents opinions que teniem.

ALEMANYA.

L'època del període escolar a Alemanya és el següent.
Comencen l'escola a finals d'agost i acaben a finals de juny.
Fan moltíssimes vacances entre mitg del període escolar que són les següents:
- 2 setmanes a la tardor.
- 2 setmanes per pascua.
- 10 dies per nadal
- 6 setmanes a l'estiu
i fan molts dies festiu de caràcter religiós, el que passa esque depén la regió canvien, com també cavien les vacances de cada any.
L'horari és de matins, de 8h a 13h, avegades fan permanències fins les 16h ja que hi ha pares que treballen i els venen a buscar més tard.

Aquest horari és de les escoles públiques ja que les privades el calendari és completament diferent, ja que també van per tardes, d'aquesta manera molt pares apunten als nens a una privada perquè trevallen per la tarda i no els poden venir a buscar a l'escola.

Diari de seminari

La sessió de seminari d'avui 23 d'Octubre ha estat molt complexa, ja que el nostre tutor ens va fer portar a cadascú l'horari escolar de diferents països i comunitats autonomes.
Cadascú ha exposat l'horari del païs on havia buscat la informació, jo ho he fet d'alemanya ja que la meva tieta és d'allà i recordava les vacances que feien ja que m'hi havia explicat algun cop,
d'altres com la Núria han explicat l'horari Irlandés. Hem comprovat que cada país tenia les seves vacances i els seus horaris totalment diferents els uns dels altres.

Un cop acabada aquesta activitat l'Alba i l'Elena ens han fet la seva presentació de l'actualitat educativa, la notícia desenvolupada era la següent: Escolars de Mollarussa comencen a rebra la motxilla viatgera.
Un cop exposada la notícia hem començat a debatir-la, ha esta un tema que ha donat molt de sí ja que hem acabat parlant sobre si s'inverteix bé la lectura a les escoles.

Segons el meu criteri, crec, que aquesta activitat de la motxilla viatgera pot està molt bé sempre i quant els nens llegeixin el que realment volen llegir, o els interessi llegir.
El que no trobo bé esque des de ven petits els hi inculquin a llegir uns llibres que no els agrada, ja que d'aquesta manera (penso jo) es desmotives a continuar diàriament amb aquesta activitat, i pasen de veure la lectura com un esbarjo a veure-la com una obligació.

Sessió 5: Eines de suport al pensament.

Uns grans mestres.

Per a mi ,com he dit a moltes intervencions que he fet en aquest bloc,la meva primària ha estat una de les millors èpoques de la meva vida.
Crec que els meus pares no podrien haver tirat uns millors professionals que m' ensenyessin tot el que em van ensenyar, tots els valors de la vida, la familiaritat que s'hi respirava i el carinyo que hi havia.
Penso que per aquesta raó se'm fa dificil triar un professor en concret, ja que recordo tots els professors que vaig tenir duran la primària i d'alguna manera o altre tots em van ensenyar el que ens havien d'ensenyar a la seva manera, i amb unes ganes i un entusiasme que enganxava, i penso que això es el que compte.
Tot i així em centraré amb la darrera mestra de primària, l'Anna Luna, recordo que tots els alumnes que havien passat per les seves mans marxaven de l'escola amb un gust de boca genial, i soposo que és per aquest fet que sempre haviem desitjat tenir-la i finalment vam aconseguir el nostre propòsit al cicle superior, l'Anna va ser la nostre tutora durant 2 anys.
Era una bona mestra en tots els sentits, s'explicava de maravella, les seves classes eren molt dinàmiques i per tant, era molt dificil que ens aburrissim, no tenia favoritismes per res ni per a ningú, ens entenia i comprenia, ens donava carinyo i sobretot ens estimava i ens sentiem estimats.

D'aquesta manera, ella també es sentia estimada per nosaltres, perquè realment es mereixia el nostre carinyo i respecte.
Per a mi és un gran exemple a seguir, i m'encantaria que els meus alumnes tinguessin la mateix impressió de mi, com nosaltres l'hem tingut de l'Anna.

Diari de seminari

A la sessió de seminari d'avui 15 d'Octubre l'hem dedicat a llegir i analitzar les redaccions que vem escriure sobre un record de l'infància.

El xavi ens ha posar en parelles i ens ha repartir dos redaccions, cadascuna de les parelles havia d'extreure els sentiments que l'autor havia volgut transmetre en aquesta redacció, també hem hagut de descobrir que era l'autor del text.

Aquest exercici personalment m'ha agradat moltíssim, ja que m'ha interessat saber quins eren els recods que tenien els meus companys de seminari.

Penso que ha estat una classe molt profitosa, i molt interessant, ja que m'ha passat el temps volant.

UNA DE LES MILLORS EXPERIÈNCIES VISCUDES.

Recordo perfectament el primer dia que aquella nena, morena, petita, primeta...amb una olor a nenuco que només fan els nens petits va entrar per la porta de l'escola.
Recorda totes les cares i tots els nens d'aquella promosió 1993-2002.
Molts pares estaven insegurs, neguitossos, per molts era la primera vegada que deixaven al nen/a a l'escola, d'altres com els d'aquesta nena no estaven gents nerviosos ja que tenia al pare fent de mestre a la mateixa escola i per tant no era un sacrifici deixar-la en mans d'una amiga i companya de feina.
Ella recorda totes les experiències viscudes entre aquelles cuatre parets, però se'ns dubte la més gratificant va ser el dia de la despedida de 6è, aquells nens deixaven l'escola per enfrontar-se a un cicle superior, la ESO.
Entre plors, 1000 petons i 2000 abraçades entre professors i companys de classe que més que companys van ser i encara ho són, amics.
Però el que més la va omplir va ser el tracte dels professors, de cada un d'ells se'n va endur un trocet...de l'Anna, la Núria, en Joan, la Maria Teresa, la Núria...
i com no dels amics que encara ara li perduren i espera que sigui per tota la vida, la Berta, l'Anna, la Marta, l'Adrià, la Ruth, l'Alexandra, l'Eli, Bernat...
i podria escriure tots els noms que ha anat recordant tota la vida.
Només li queda dir que ha estat una de les millors experiències de la seva vida, que El Dofí l'ha marcat com a persona i li ha ensenyat valors que està segura que cap altre escola li hagués pogut donar.
GRÀCIES DOFÍ:)