Uns grans mestres.

Per a mi ,com he dit a moltes intervencions que he fet en aquest bloc,la meva primària ha estat una de les millors èpoques de la meva vida.
Crec que els meus pares no podrien haver tirat uns millors professionals que m' ensenyessin tot el que em van ensenyar, tots els valors de la vida, la familiaritat que s'hi respirava i el carinyo que hi havia.
Penso que per aquesta raó se'm fa dificil triar un professor en concret, ja que recordo tots els professors que vaig tenir duran la primària i d'alguna manera o altre tots em van ensenyar el que ens havien d'ensenyar a la seva manera, i amb unes ganes i un entusiasme que enganxava, i penso que això es el que compte.
Tot i així em centraré amb la darrera mestra de primària, l'Anna Luna, recordo que tots els alumnes que havien passat per les seves mans marxaven de l'escola amb un gust de boca genial, i soposo que és per aquest fet que sempre haviem desitjat tenir-la i finalment vam aconseguir el nostre propòsit al cicle superior, l'Anna va ser la nostre tutora durant 2 anys.
Era una bona mestra en tots els sentits, s'explicava de maravella, les seves classes eren molt dinàmiques i per tant, era molt dificil que ens aburrissim, no tenia favoritismes per res ni per a ningú, ens entenia i comprenia, ens donava carinyo i sobretot ens estimava i ens sentiem estimats.

D'aquesta manera, ella també es sentia estimada per nosaltres, perquè realment es mereixia el nostre carinyo i respecte.
Per a mi és un gran exemple a seguir, i m'encantaria que els meus alumnes tinguessin la mateix impressió de mi, com nosaltres l'hem tingut de l'Anna.