UNA DE LES MILLORS EXPERIÈNCIES VISCUDES.

Recordo perfectament el primer dia que aquella nena, morena, petita, primeta...amb una olor a nenuco que només fan els nens petits va entrar per la porta de l'escola.
Recorda totes les cares i tots els nens d'aquella promosió 1993-2002.
Molts pares estaven insegurs, neguitossos, per molts era la primera vegada que deixaven al nen/a a l'escola, d'altres com els d'aquesta nena no estaven gents nerviosos ja que tenia al pare fent de mestre a la mateixa escola i per tant no era un sacrifici deixar-la en mans d'una amiga i companya de feina.
Ella recorda totes les experiències viscudes entre aquelles cuatre parets, però se'ns dubte la més gratificant va ser el dia de la despedida de 6è, aquells nens deixaven l'escola per enfrontar-se a un cicle superior, la ESO.
Entre plors, 1000 petons i 2000 abraçades entre professors i companys de classe que més que companys van ser i encara ho són, amics.
Però el que més la va omplir va ser el tracte dels professors, de cada un d'ells se'n va endur un trocet...de l'Anna, la Núria, en Joan, la Maria Teresa, la Núria...
i com no dels amics que encara ara li perduren i espera que sigui per tota la vida, la Berta, l'Anna, la Marta, l'Adrià, la Ruth, l'Alexandra, l'Eli, Bernat...
i podria escriure tots els noms que ha anat recordant tota la vida.
Només li queda dir que ha estat una de les millors experiències de la seva vida, que El Dofí l'ha marcat com a persona i li ha ensenyat valors que està segura que cap altre escola li hagués pogut donar.
GRÀCIES DOFÍ:)